sábado, 8 de junio de 2013

Valoració del blog com a eîna educativa

Segons l’enciclopèdia lliure catalana, un blog és un lloc web actualitzat periòdicament, que recopila de manera cronològica diferents textos o articles d’un o més autors, apareixent, en primer lloc, l’escrit publicat més recentment. En aquest espai, l’autor té total llibertat per deixar publicat allò que consideri oportú.

Aquesta eina social ha estat la metodologia que ha protagonitzat la nostra assignatura, formant un mètode de treball que convida a reflexionar i compartir amb els companys les nostres visions sobre diferents aspectes. M’ha permès comentar el meu punt de vista sobre distintes temàtiques així com aprendre de la feina dels meus companys ampliant la meva formació, tant personal com professional. Per tant, considero que aquesta és una eina del tot valuosa que convida al feedback entre les diferents illes: Menorca, Mallorca i Eivissa. Perquè aquesta metodologia pugui esser efectiva, considero que tots els blogs haurien d’esser públics, permetent-nos potenciar els processos d’e – a.

A més d’una eina de treball, també pot convertir-se en un passatemps. Un passatemps en què compartim diferents entrades relacionades amb el nostre tema d’interès. D’aquesta manera, compartim recursos mentre ens enriquim de la feina dels altres.

En conclusió, considero que es tracta d’una molt bona eina que se’ns dubte seguiré posant en pràctica de manera personal.

Valoració de les competències assolides

Una vegada finalitzada la matèria de l’assignatura, cal que realitzi una introspecció valorant els meus aprenentatges a mode d’avaluació final. Al començament d’aquest segon semestre, vaig publicar al blog una reflexió de les competències bàsiques que tenia assolides i, alhora, detectava els meus punts febles per reforçar-los al llarg de l’assignatura. Per tant, ha arribat l’hora de que identifiqui quins han estat els meus aprenentatges, així com les competències adquirides al llarg del trimestre.

Dit això, les competències de l’assignatura que considero assolides són:

1.    Em considero autònoma en l’aprenentatge. Considero que he accedit a diferents documents per tal de resoldre les activitats que se’m anaven plantejant, així com he après a reflexionar sobre els aspectes que comporten una bona actuació professional. He après a revisar de manera voluntària els blogs de les companyes, per tal d’enriquir-me dels seus aprenentatges, ampliant la meva formació. A més, sé contrastar aspectes teòrics amb alguns de pràctics, extraient les pròpies conclusions (competència 1)

2.   També he adquirit una mirada crítica amb el meu propi procés d’aprenentatge, valorant els meus punts forts i els febles quant a les meves capacitats i competències professionals. A més, amb les diferents pràctiques, he après a identificar les pròpies creences així com les de la tutora de pràctiques i el centre.  M’agrada fer-me preguntes i resoldre els meus mateixos dubtes, i considero fonamental la fixació d’uns objectius abans de començar a elaborar una pràctica. Finalment, he après a reflexionar sobre els meus errors, tenint en compte els aspectes que puc millorar cara a futures actuacions (competència 2).

3.   També he analitzat i reflexionat el funcionament del meu centre, comparant-lo amb les diferents rutines establertes a diferents escoles. M’agrada rumiar sobre el mecanisme utilitzat, així com la distribució, coordinació en la comunitat educativa, etc. He après de les pràctiques i rutines impartides al centre, i les he comprès encara més quan he reflexionat sobre elles (competència 3).

4.   He reflexionat sobre els processos d’e – a, identificant i comprovant els marcs teòrics de referència. He treballat identificant les bones pràctiques que es desenvolupaven al meu centre, i he après de les bones pràctiques impartides a altres centres (4.1 i 4.2)

5.   He elaborat, amb la meva companya de pràctiques, un projecte de millora tenint en compte les mancances observades al centre. He reflexionat sobre els aspectes que caracteritzen aquest projecte, així com les bones pràctiques. A més, reflexiono sobre els obstacles que suposa el meu projecte i pretenc formular propostes per tal de millorar la metodologia del centre (5.1 i 5.4).

Valoro de manera positiva la meva evolució en l’assignatura, ja que considero que m’ha fet rumiar sobre diferents aspectes que potser jo no havia tingut en compte. He reflexionat i valorat la meva pròpia actuació, així com la del centre o la meva pròpia tutora. 

Exposició dels companys

Projectes de millora i documentals...

En aquest cas, se’ns proposa reflexionar al blog sobre les diferents exposicions presentades a classe dels projectes de millora i documentals.

En primer lloc, considero que es tracta d’una tasca molt interessant, ja que ens permet posar en comú la feina feta, mentre aprenem de les experiències d’altres companyes. Per tant, a partir d’altres treballs, he ampliat la meva formació (1.3) i segueixo construint la meva identitat com a mestra.

Considero que totes i cadascuna de les exposicions han estat de qualitat. Tant els projectes com les bones pràctiques m’han fet reflexionar i plantejar-me dubtes en la seva posada en pràctica. Tot i així, considero que les presentacions que més vaig gaudir van esser les exposades al seminari de Menorca. La videoconferència em va suposar una petita barrera per arribar en la totalitat a totes les meves companyes. Per aquest motiu, comentaré les exposicions presentades al seminari. Considero que les meves companyes van fer una gran feina, tant a nivell teòric com en la seva presentació. Les exposicions van esser molt visuals i atractives, fet que ens convidava a mantenir l’atenció fins al final.

En primer lloc, van exposar na Jessica i na Carme. Ambdues fan pràctiques a un centre de Ciutadella en què es dona una gran importància als racons. Ens van presentar les seves millores i innovacions en aquests ambients existents al centre, i considero que els van dotar de qualitat. Em van fer plantejar aspectes que no havia tingut en conte com: la ubicació dels materials, els objectes presentats o bé la multiplicitat d’accions que cada ambient oferia. És la primera vegada que veig tants racons en un mateix centre, i crec que és una bona pràctica per proposar a la resta d’escoles. Per altra banda, la metodologia utilitzada alhora d’ajuntar infants de diferents edats em sembla molt enriquidora, ja que crec que els més grans poden ajudar als més petits mentre aprenen els uns dels altres.

La segona exposició fou la de les practicants de La Salle de Menorca: na Melissa, na Natalia i na Sandra. Jo mateixa havia sentit parlar del seu projecte de millora però he d’admetre que em van sorprendre per la seva gran iniciativa. En aquest cas, es tracta d’un projecte de millora de pati. Les tres van adoptar la responsabilitat de reformar el pati del centre mantenint pocs elements i agregant noves possibilitats de joc. Un panell de sorolls, dues taules amb les corresponents cadires per agregar a prop de les casetes de plàstic ja existents al pati, un recorregut per jugar amb cotxes pintat al mateix terra... Totes les millores em van resultar molt atractives, oferint als infants multiplicitat de possibilitats de joc. Es tracta d’un pati molt gran al que les meves companyes han sabut treure un gran profit!

Posteriorment, van exposar n’Estela i na Lídia, que fan pràctiques a Ferreries. En aquest cas, ens van proposar un projecte de millora destinat al racó de passadís. En primer lloc, considero que l’espai no era massa atractiu, però també crec que elles van saber extreure el profit que requeria. Van modificar i introduir alguns objectes (creats per elles), millorant la presentació dels materials i dotant-la d’originalitat. El resultat va esser atractiu, presentant una cuineta complerta i dues casetes fetes amb cartró en les que els infants podien ficar-se i descansar una mica. Per tant, segons la meva opinió, considero que encara que l’espai per jugar no fos el més atractiu, van saber treure el rendiment necessari oferint uns grans resultats.

Na Lorena i na Vanessa (practicants de Maó), segons la meva opinió, ens van presentar una feina amb molt de mèrit. És molt difícil començar un projecte de ben nou tan compromès com és l’hort escolar. Van comptar amb poc suport però considero que no van perdre l’esperança en cap moment. Tot i que no hagin pogut posar en pràctica el seu projecte, han elaborat una bona proposta que sembla atractiva a simple vista. Espero que no hagi estat en va, ja que crec que l’hort és una molt bona pràctica que ofereix als infants moltes possibilitats de joc i els ajuda a adquirir responsabilitats.

Na Rebeca i n’Isma també van fer molt bona feina. En el seu cas, fan les pràctiques a un centre d’Alaior amb el propòsit d’establir millores al pati. He d’afirmar que, al marge de la seva innovació i originalitat en la posada en pràctica dels recursos, el que més m’ha sorprès és la implicació dels pares. Considero que han fet molt bona feina, involucrant als familiars en la dinàmica el centre i fent-los partícips d’aquesta millora. La participació ha estat sorprenent, essent prop de cinquanta pares els que van donar un cop de mà en les reformes.

Na Janet i na Sonia, que es troben al mateix centre que na Rebeca i n’Isma, van centrar el seu projecte en l’elaboració d’una revista informativa pels pares, que reunís totes les notícies rellevants del seu centre. Em sembla una molt bona feina, ja que és un mitjà informatiu per les famílies que uneix a la comunitat educativa.

Per altra banda, na Maite, també practicant de Ciutadella, va proposar un projecte de millora al hort escolar. En el seu cas, l’hort ja formava part del centre, per tant, no va tenir tants problemes com na Vanessa i na Lorena. Tot i així, considero que va tenir una molt bona iniciativa, oferint als infants diferents activitats prèvies per familiaritzar-se amb la sembra i comprenent el sentit de la pràctica. M’agrada la continuïtat i progressivitat de tasques que va proposar, i considero que es de gran qualitat pels infants i pel centre.

A més, n’Ade va centrar el seu projecte de millora en l’estona del dinar. Al seu centre de pràctiques (de Maó) es dona molta importància al moment del menjar, en què estan tots els infants junts a l’escola, adoptant diferents rols. Considero que és una bona tria, ja que els fillets adquireixen responsabilitats i hàbits en un moment quotidià que forma part de la seva rutina.

En el seu cas, na Lali, practicant de Maó, va oferir un projecte de millora totalment diferent al de la resta.  Això és un aspecte que m’agrada, perquè així tenim una gran varietat i podem aprendre de totes les experiències. Na Lali va elaborar un conte on els protagonistes són els animals, seguint amb la metodologia del centre. Crec que era original, amb uns bons dibuixos i prou gran perquè el poguessin veure tots. Hem de tenir en compte que es tracta d’infants d’un any, i és important les estratègies que utilitzem per mantenir sempre la seva atenció.

Per altra banda, la presentació dels documentals m’ha semblat molt atractiva i sorprenent. La seva realització és una mica complicada, per això crec que s’ha de valorar la imaginació que han tingut i la idea que han desenvolupat. En primer lloc, considero que el vídeo de na Sílvia ens permet prendre consciencia del moment actual que estem vivint. Ha tractat el tema de l’educació amb molta subtilitat, però també amb la realitat i reflexió que requeria. En segon lloc, el vídeo de na Laia ens ha permès fixar la mirada a una pràctica molt valuosa que ens permet desenvolupar un gran vincle afectiu entre adults i infants: el massatge infantil. Ens ha presentat el testimoni de dos experts en el tema, fent-nos reflexionar sobre les peculiaritats d’aquesta pràctica.


Vaig gaudi de la gran varietat d’exposicions i crec que vaig aprendre de l’experiència de les meves companyes. Gràcies a totes, molt bona feina!

sábado, 25 de mayo de 2013

Comentari al blog de les companyes


Una vegada revisats els blogs de les companyes i les seves bones pràctiques, he fet la següent tria, de la mà dels comentaris presentats, mostrant el meu grat.


Sandra Campano
Pràctica: Material d’elaboració pròpia

Benvolguda Sandra,
Considero que aquesta és una molt bona pràctica moguda per la iniciativa de la mestra. És una bona eina presentada a partir de materials reciclats i, per tant, totalment sostenibles pel centre. Crec que es tracta d’una activitat totalment significativa, ja que els infants experimenten amb materials quotidians i alhora fàcils d’aconseguir.
A més, considero que el tipus d’activitats que desenvolupeu amb els materials esmentats, ajuden als infants a desenvolupar capacitats com la cooperació i el treball en equip. És interessant treballar aquests aspectes des d’edats primerenques, ja que a molts infants els costa el fet de compartir amb els altres. D’aquesta manera, es propicien situacions riques d’aprenentatges en què els infants mantenen conversa i comparteixen un únic material.
Gràcies per compartir-ho Sandra! Estic segura que em servirà de model per a desenvolupar moltes activitats!

Rebeca Newman
Pràctica: Moment del berenar

Benvolguda Rebeca,
Amb la teva publicació m’has fet reflexionar sobre la importància de les rutines, sobretot en edats tan primerenques. Comparteixo amb tu la idea que el moment del berenar és una bona pràctica, ja que els infants desenvolupen unes rutines que fomenten, dia a dia, la seva autonomia: anar a cercar el berenar, menjar, fer-se net les mans... Crec que aquest moment no és important sols pel que significa, sinó també per les relacions que potencia entre els mateixos infants: treure un tema de conversa, compartir el berenar...
És important, també, que els infants i mestres vagin a la una en un hàbit tan important com és l’alimentació. D’aquesta manera, els infants adquiriran una dieta saludable i unes pautes alimentàries que establiran una bona base en la seva alimentació.
Com comenta na Fani, al meu centre de pràctiques inclouria l’hàbit d’higiene abans de berenar, perquè els infants es conscienciïn de la importància de rentar-se les mans abans de cada panxó. Això també construeix un hàbit en la realització de la mateixa rutina.
Gràcies per compartir-ho Rebeca, fins la propera.  

Estela Coll
Pràctica: desdoblaments

Benvolguda Estela,
Com vam comentar al passat seminari de l’assignatura, considero que els desdoblaments són una molt bona pràctica que beneficia tant a l’alumnat com a la mestra en diversos aspectes. Per una banda, la mestra pot observar i atendre d’una manera més individualitzada als infants i respondre a les seves necessitats, així com avaluar-los fent feina en petit grup. Per l’altra, els infants gaudeixen d’un ambient més ric de treball en què estableixen uns lligams amb els companys i la mateixa mestra.
Considero que es pot treure molt més suc a les activitats desenvolupades en petit grup, ja que la mestra només ha de respondre als infants que fan l’activitat i no ha de satisfer les necessitats de tots els alumnes.
Aquesta és una pràctica que també es desenvolupa al meu centre de pràctiques i he tingut la sort d’observar als infants treballant tant en gran com en petit grup. Dit això, he pogut veure que, moltes vegades, són ells mateixos que creen i respecten un clima harmoniós sense necessitat de que els preguem silenci.
Gràcies per compartir-ho Estela!

jueves, 16 de mayo de 2013

Altres projectes de millora


En aquesta ocasió, se’ns ha convidat a donar un cop d’ull per la xarxa per tal de trobar i seleccionar tres projectes de millora que considerem interessants o bé aplicables al nostre centre de pràctiques.

A nivell personal, considero que podria haver més varietat de projectes publicats a la xarxa, ja que tots ens podem amarar del treball dels altres en un ofici tant ric en aprenentatges, com és l’ofici de mestre.

Amb aquesta activitat es pretén accedir a altres recursos per tal de resoldre les activitats plantejades (1.1), revisar les experiències d’altres professionals per tal de millorar la pròpia conducta i formació (1.3) i cercar informació respecte al projecte de millora (5.3).


Projecte de millora 1: El traspàs de l’etapa


Aquest és un projecte de millora desenvolupat en el pas de l’etapa 0 – 3 a 3 – 6, amb l’objectiu de donar pautes, idees o suggeriments per tal de facilitar l’etapa d’adaptació sense inseguretats ni neguit. Segons Vicenç Arnaiz, aquesta proposta sorgeix per tal de d’oferir als infants una situació que no s’allunyi gaire de la seva realitat.

En aquest moment és fonamental tenir en compte el tipus de necessitats que tenen els infants: tant afectives com intel·lectuals i socials. És un moment de canvi, i s’ha d’acceptar a l’infant amb els seus desitjos, experiències i capacitats pròpies.

Aquest projecte de millora inclou diverses propostes que contribuiran al bon desenvolupament de l’adaptació: coherència educativa entre ambdós cicles, visita a una escola infantil i la facilitació del procés d’acomiadament de l’escoleta. És cert que mai podem preveure com es donarà el període d’adaptació, ja que cada grup és diferent i conté unes necessitats específiques. Tot i així, considero que aquestes propostes s’apropen molt al que hauria de ser una bona adaptació, assegurant-nos que els protagonistes del canvi (els mateixos infants) són conscients del procés.


Proposta de millora 2: Una escola per pares


Considero que la proposta de millora que encapçala el títol ‘una escola per pares’ és molt interessant, ja que formen part de la mateixa comunitat educativa, per tant, hem d’incloure’ls dins l’aprenentatge dels seus fills.

Com diu Mercè, “per millorar la qualitat de l’educació, hauríem de crear un escola de pares on els hi poguéssim donar petites eines de treball per poder complimentar a casa la feina que fem a l’escola”.

L’educació és una valor fonamental que és responsabilitat de tots, per això, mestres i pares hauríem d’anar a la una vers un mateix objectiu: la prosperitat dels infants.


Proposta de millora 3: Potenciar el que tots tenen de bo


Moltes vegades, als centres educatius, donem més importància a unes àrees o altres, classificant-les en unes prioritats segons la seva capacitat intel·lectual. Per exemple: donem importància a la matemàtica, mentre descuidem el sentit de la creativitat o bé les emocions.

Moltes vegades es dona més importància a que un infant no sàpiga sumar bé, i no pas a que tingui mancances a l’hora de distribuir un dibuix de manera ordenada. Per tant, aquesta proposta es centra en potenciar les àrees que millor es donen en cada infant, siguin les que siguin.

jueves, 9 de mayo de 2013

El nostre projecte de millora


PANELL de CANALS

El nostre projecte va adreçat als infants de l’escola infantil Fort de Leau, ja que és on estem cursant les pràctiques de la carrera.

Es tracta d’un projecte de millora de pati, ja que considerem que les accions desenvolupades a l’aire lliure poden enriquir el desenvolupament dels infants i, moltes vegades, no prestem a aquest espai l’atenció que requereix.

En primer lloc, l’escola ens va manifestar les seves necessitats, explicant-nos que han començat un projecte de patis educatius que tenen aparcat per la falta de fons. És aquest el motiu pel qual se’ns demana l’elaboració del projecte que presentem.

Desenvolupem aquest treball amb la finalitat d’oferir als infants un espai innovador, modern, acollidor i dinàmic que els possibiliti múltiples possibilitats de joc.

També cal afirmar que presentem la idea del nostre projecte, encara que en l’actualitat ens falti desenvolupar la creació final. Per la qual cosa, mostrem una imatge trobada a la xarxa del que pretenem aconseguir. La imatge real serà l’adjuntada al projecte final, quan es realitzi l’entrega.

Esperem que us agradi!

video

Amb aquesta tasca hem intentat presentar el nostre projecte de millora, sorgit de les necessitats manifestes al centre de pràctiques (5.2). 



jueves, 25 de abril de 2013

Bona pràctica: L'hort escolar


Aquesta setmana, a l’assignatura de Reflexió i innovació educativa, se’ns ha demanat la tria i anàlisi del que considerem una Bona pràctica elaborada a l’escoleta on ens trobem, en el meu cas: Escoleta Fort de Leau, de Maó. A nivell personal, considero que aquesta bona pràctica que es realitza a l’escola és l’hort escolar, ja que avarca tota la comunitat educativa i convida a la participació de tots (infants, mestres i famílies).

Els mateixos infants es dediquen a la sembra i collita de tot tipus de fruites i hortalisses amb l’ajut de la seva tutora d’aula. D’aquesta manera, mantenen un contacte amb la natura mentre adquireixen diferents responsabilitats (cuidar l’hort, regar-lo, collir, sembrar, llevar les males herbes...).

Aquesta pràctica es desenvolupa una vegada per setmana i el grup d’infants que hi acudeixen és alternat, recorrent als agrupaments (mig grup). Així, un grup d’infants va a l’hort mentre l’altre acudeix al taller de llenguatge. La propera setmana, s’intercanvia el torn. Es realitza a mitjan matí, quan els infants ja han berenat i necessiten esplaiar-se. L’hort es troba a l’entrada del centre perquè sigui visible per mestres i famílies. Aquestes també participen a la seva prosperitat.

Els infants que acudeixen a l’hort són d’un i dos anys, i estan formats per petits grups heterogenis per tal d’harmonitzar la tasca treballada.

Amb aquesta proposta es pretén conèixer el medi natural a partir de l’experimentació amb les fruites i hortalisses sembrades. També es vol oferir als infants un contacte setmanal amb la natura, mentre adquireixen diferents responsabilitats. L’àrea treballada amb l’hort escolar és la tercera del currículum: El medi natural.

Montessori i Celestine Freinet, anys enrere, defensaven la importància del contacte amb la natura. Per tant, l’escola els adopta com a referents en una tasca del tot enriquidora.

Crec que, a nivell general, aquesta pràctica suposa molts beneficis pels infants. Per una banda, ells entren amb un contacte directe amb la natura, experimentant amb elements reals. Per l’altra, les famílies exerceixen un paper totalment actiu i participatiu, aportant al centre els recursos necessaris per sembrar i collir les sembres.

Tot i això, si hagués de destacar qualque inconvenient en el desenvolupament d’aquesta pràctica és el poc temps de realització. Potser els infants podrien acudir-hi amb més freqüència, perquè considero que un cop cada 15 dies suposa poc temps de manipulació i contacte amb la natura. A més a més, la mestra crida als infants un per un. Per aquest motiu, el temps real que cada infant que realitza a l’hort és molt poc.  

Considero que no sempre existeix una continuïtat entre el que es fa a l’hort i les possibilitats que aquesta tasca pot oferir, després, dins l’aula. És important que els infants coneguin i manipulin allò que han sembrat i descobreixin les possibilitats de cada fruita i verdura (color, gust, gruixària, textura...).

En conclusió, considero que és una bona pràctica que es desenvolupa al meu centre de pràctiques i, com a tal, s’hauria de potenciar al màxim les possibilitats que ofereix.


Les etiquetes treballades en aquesta activitat són la 3.3 i la 4.1, ja que selecciono i reflexiono sobre una bona pràctica treballada al centre mentre identifico el marc teòric que la condueix.