La realitat escolar és una vivència molt positiva plena moments educatius dels quals podem extreure una gran experiència a partir de l’observació. És per aquest motiu que presento una narració fruit de l'observació d'un moment d'aula en què es posen en pràctica diverses estratègies i es dóna cabuda a tots els infants.
El que pretenc amb aquest exercici és reflexionar sobre l'actuació professional que adopta el meu referent: la meva tutora de pràctiques (1.2), argumentant el que fa i el motiu de la seva actuació (2.6).
Tot i que tots els temps educatius siguin de gran importància, crec que un moment molt interessant per analitzar és l’estona del bon dia. Aquest mateix inclou a tots els infants amb igualtat, fent-los partícips de l’activitat que es realitza i permetent-los orientar aquest moment cap als seus interessos. Ells mateixos són els que dirigeixen l’activitat a segons el seu propi ritme i les seves necessitats. A més a més, la mestra utilitza diferents estratègies diàries per fugir de la mera repetició. D’aquesta manera, els infants mantenen la seva motivació i curiositat alhora d’escoltar.
Per facilitar l’observació i anàlisi d’aquest moment, em centraré en el ‘Bon dia’ realitzat un dia de la setmana passada a l’aula EI – 3, fixant la mirada en els detalls i deixant de banda l’anàlisi global del mateix.
Quan tots els infants han arribat a l’aula, la mestra anuncia que és el moment: “Fillets, tots a l’estora!”. Amb aquest toc d’atenció, ells mateixos saben el que han de fer: agafen els seus coixins i es dirigeixen al punt de trobada, asseguts en cercle. La mestra es situa entre ells, i en aquest cas presenta l’element que dirigirà el Bon dia: una pilota. Aquesta anirà rodant de mà en mà, passant per tots els infants. Cadascun d’ells es presentarà dient el seu nom i donarà el bon dia a la resta de companys. D’aquesta manera, tots aprenen a parlar en públic davant la mirada atenta dels seus companys, permetent-los donar el bon dia de manera individualitzada.
La mestra és qui comença l’activitat: “Hola, sóc na C., bon dia!”. Tots els infants la responen amb un altra bon dia, i ella mateixa dóna la pilota al nen/a que té a la seva dreta. Aquesta acció la realitzen tots i cadascun dels 16 nens i nenes, fent-me també partícip. Una vegada acabada l’activitat, puc concloure que tots els infants responen de manera tímida al veure que són el centre d’atenció. Només dues nines reben la pilota i no són capaces de dir res: una d’elles per carències a l’hora de parlar i l’altra per pura vergonya, ja que veiem que sí respon als companys quan són ells els que xerren.
Quan tots han participat, la mestra demana les absències del dia i entre tots els infants comproven que cap des seus companys ha quedat a casa. Seguidament, la mestra proposa una activitat que sembla familiar i d’interès per a tots: la caixa de música. Ella mateixa treu una caixa omplerta amb petites capsetes que inclouen un element. Cada element situat a l’interior de cada embolcall respon a una figureta que representa les diferents cançons que tots han après durant el curs. Na C. comença l’activitat traient la primera capsa, reconeguda per tots. Puc comprovar que sense obrir-la ja saben quin és l’element que inclou. A l’uníson, tots afirmen que la figureta que amaga la capseta és un Gall. Tot seguit, la mestra el treu de la caixa i tots junts cantem la cançó del “Gall i la gallina”. Es mostren receptius, però la meitat dels infants exerceixen d’observadors de la mestra i no canten. Quan acabem aquesta cançó, na C. treu la següent caixa, aquesta vegada amb un nou element amagat. Repetint el procés anterior, els infants endevinen la figureta i, alhora, la mestra treu un ruc. En aquest cas, els alumnes comencen a cantar la cançó abans de que na C. tregui la figura de la caixa, demostrant que saben “Un senyor damunt un ruc”. La participació dels infants és la mateixa que a la cançó anterior: la meitat es mostren actius i canten, mentre que la resta són observadors. És a la tercera cançó quan alguns dels nins comencen a moure’s, mostrant-se dispersos i inquiets. La mestra es mostra pacient, demanant-los que seguin de manera educada, però no ho repeteix més de dues vegades. A la tercera caixa s’amaga una tenda de campanya, que els infants relacionen amb la casa d’un indi. Aquest és l’indicador de que la cançó que cantarem és “John Brown era un petit indi”. Abans de que la mestra tregui la quarta caixa, un dels infants s’anticipa cantant “Nyam nyam, bon profit”. Aquesta és la cançó que cantem abans de berenar, i na C. dedueix que volen acabar l’activitat. Per aquesta raó, cantem la darrera cançó i donem per conclòs el moment del Bon dia.
Crec que una de les potencialitats de la meva tutora de pràctiques és l’adaptació als infants i les seves necessitats. En aquest moment, ella volia continuar amb l’activitat però va saber respondre correctament a la gana dels infants i va anticipar el moment de berenar, ja que no serveix de res que volem allargar una activitat ja que no serà productiva, ni per ells ni per nosaltres.
Em va semblar interessant el recurs de la caixa de música ja que no el coneixia i crec que és molt original per rompre amb la rutina i potenciar el factor sorpresa. Per altra banda, crec que és precís canviar les capses de tant en tant ja que, sinó, els infants saben què s’hi trobaran i la motivació minva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario