Bona pràctica: L'hort escolar

Aquesta setmana, a l’assignatura de Reflexió i innovació educativa, se’ns ha demanat la tria i anàlisi del que considerem una Bona pràctica elaborada a l’escoleta on ens trobem, en el meu cas: Escoleta Fort de Leau, de Maó. A nivell personal, considero que aquesta bona pràctica que es realitza a l’escola és l’hort escolar, ja que avarca tota la comunitat educativa i convida a la participació de tots (infants, mestres i famílies).

Els mateixos infants es dediquen a la sembra i collita de tot tipus de fruites i hortalisses amb l’ajut de la seva tutora d’aula. D’aquesta manera, mantenen un contacte amb la natura mentre adquireixen diferents responsabilitats (cuidar l’hort, regar-lo, collir, sembrar, llevar les males herbes...).

Aquesta pràctica es desenvolupa una vegada per setmana i el grup d’infants que hi acudeixen és alternat, recorrent als agrupaments (mig grup). Així, un grup d’infants va a l’hort mentre l’altre acudeix al taller de llenguatge. La propera setmana, s’intercanvia el torn. Es realitza a mitjan matí, quan els infants ja han berenat i necessiten esplaiar-se. L’hort es troba a l’entrada del centre perquè sigui visible per mestres i famílies. Aquestes també participen a la seva prosperitat.

Els infants que acudeixen a l’hort són d’un i dos anys, i estan formats per petits grups heterogenis per tal d’harmonitzar la tasca treballada.

Amb aquesta proposta es pretén conèixer el medi natural a partir de l’experimentació amb les fruites i hortalisses sembrades. També es vol oferir als infants un contacte setmanal amb la natura, mentre adquireixen diferents responsabilitats. L’àrea treballada amb l’hort escolar és la tercera del currículum: El medi natural.

Montessori i Celestine Freinet, anys enrere, defensaven la importància del contacte amb la natura. Per tant, l’escola els adopta com a referents en una tasca del tot enriquidora.

Crec que, a nivell general, aquesta pràctica suposa molts beneficis pels infants. Per una banda, ells entren amb un contacte directe amb la natura, experimentant amb elements reals. Per l’altra, les famílies exerceixen un paper totalment actiu i participatiu, aportant al centre els recursos necessaris per sembrar i collir les sembres.

Tot i això, si hagués de destacar qualque inconvenient en el desenvolupament d’aquesta pràctica és el poc temps de realització. Potser els infants podrien acudir-hi amb més freqüència, perquè considero que un cop cada 15 dies suposa poc temps de manipulació i contacte amb la natura. A més a més, la mestra crida als infants un per un. Per aquest motiu, el temps real que cada infant que realitza a l’hort és molt poc.  

Considero que no sempre existeix una continuïtat entre el que es fa a l’hort i les possibilitats que aquesta tasca pot oferir, després, dins l’aula. És important que els infants coneguin i manipulin allò que han sembrat i descobreixin les possibilitats de cada fruita i verdura (color, gust, gruixària, textura...).

En conclusió, considero que és una bona pràctica que es desenvolupa al meu centre de pràctiques i, com a tal, s’hauria de potenciar al màxim les possibilitats que ofereix.

Les etiquetes treballades en aquesta activitat són la 3.3 i la 4.1, ja que selecciono i reflexiono sobre una bona pràctica treballada al centre mentre identifico el marc teòric que la condueix.

Tria de tres 'Bones pràctiques'

Qualsevol pràctica desenvolupada a un centre escolar pot esser considerada una ‘Bona pràctica’ si es duu a terme de la manera adequada, fixant la mirada en la metodologia utilitzada.

Dit això, podríem considerar com a ‘bona pràctica’ qualsevol activitat que propiciï situacions riques d’aprenentatge satisfent les necessitats dels infants i atenent a la seva edat i etapa evolutiva. Han d’esser el més flexibles possible respectant el seu nivell maduratiu. És important que atinguin a la diversitat dels infants, proporcionant una igualtat d’oportunitats i una atenció el més individualitzada possible. El consens, la continuïtat i flexibilitat, entre altres aspectes, dirigiran una bona pràctica escolar.

Com totes les activitats, una bona pràctica requereix d’una planificació, una reflexió i una avaluació concretes.

Una vegada comprès el sentit d’una ‘Bona pràctica’ i tot el que això comporta, se’ns han proposat (a la web) una gran varietat d'exemples amb l’objectiu de seleccionar, a nivell personal, les tres pràctiques mes vàlides.

Amb aquesta reflexió es pretenc ampliar la meva formació a partir de diferents experiències publicades a blogs, així com identificar bones pràctiques (competències 1.3  i 4.2).

Dit això, els tres exemples que considero interessants referents a bones pràctiques han estat extretes de la web xtec.es, ja que crec que és un bon model quant a recursos de diferents matèries i centres. Un cercador que ens proporciona tota la informació que desitgem escollint el tema d’interès. Per tant, les ‘bones pràctiques’ escollides són:

      Treball autònom

Aquesta iniciativa és presentada per l’Escola Bressol Municipal Pau de Barcelona.

En aquest centre es fomenta la cooperació dels infants oferint uns recursos que impulsen a la mateixa acció. D’aquesta manera aprenen a compartir i exercir una activitat conjunta, comprenent que els mateixos objectius es poden assolir d’una manera més rapida i plaent quan es comparteixen amb algú. Un clar exemple d’aquests materials són els tàndems, que es proporcionen als infants perquè es moguin amb la força d’ambdós.

     Experimentem amb aigua, sabó i pintura

Aquesta és una pràctica duta a terme a l’escola Joan de Palà (a Cardona, Catalunya). 

En aquest cas, s’ofereixen als infants diferents safates amb ‘boletes d’aigua’, bombolles de sabó i pintura. A més a més, s’ha proporcionat als fillets diferents recursos per propiciar l’experimentació amb aquest material tan conegut: culleres, joguines d’aigua, closques de musclo, canyetes, entre altres. 

Considero que és una bona pràctica ja que permet als infants entrar en contacte amb un material que forma part de la vida quotidiana: l’aigua. Al mateix temps, descobreixen les possibilitats que aquest ofereix i la multiplicitat d’accions a desenvolupar amb els diferents estris proporcionats. Considero que, amb aquesta activitat, també podem treballar continguts de manera transversal. Per exemple: els infants aprenen a bufar amb les canyetes i, en conseqüència, comproven un efecte en l’aigua a partir de la pròpia acció (descobriment de si mateix).

     Anar a beure aigua amb gots de vidre

Aquesta és una experiència oferta per l’escola Nova de Palma de Mallorca destinada a infants de 2 – 3 anys.

Som conscients de lo important que és exercir una tasca de manera autònoma, és per aquest motiu que el centre ofereix un racó per fomentar aquesta autonomia en els infants. Es presenta una safata amb diferents gots de vidre dirigits a tots els fillets. Quan tenen set, acuden al racó i ells mateixos són els que es serveixen l’aigua. És una tasca complexa pels mateixos infants, per la qual cosa hem de donar-los el seu temps per a desenvolupar-la.

Considero que és una bona pràctica ja que es fomenta l’autonomia dels infants. Ells mateixos descobreixen la seva necessitat de beure i no necessiten una segona persona perquè els atengui, sinó que només depenen d’ells mateixos.

Aquestes bones pràctiques es poden trobar als diferents enllaços següents:

1.    http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

2.   http://eijoandepala.blogspot.com.es/2012_10_01_archive.html

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

Contrast de diferents jornades escolars

En aquesta ocasió se’ns ha demanat exercir una tasca cooperativa en què presentem la nostra jornada escolar mentre aprenem les peculiaritats dels diferents horaris d’algunes companyes de classe en les seves pràctiques. Crec que és una tasca molt interessant ja que podem contemplar diferents mètodes de treballar a l’aula d’EI – 3, comprenent els punts forts del nostre centre i també aquells aspectes que podem millorar i adoptar de les diferents maneres de treballar.

Amb aquesta reflexió pretenc reflexionar sobre diferents aspectes de la meva jornada, així com identificar i comparar bones pràctiques educatives (3.2 i 4.2).

Per començar, un aspecte que ha resultat evident és la diferent organització que existeix entre unes jornades i altres del primer cicle d’Infantil. Podem rescatar petites similituds però en gran parts rellueixen les diferències evidents, aspecte que resulta lògic ja que cada centre manté la seva pròpia identitat i filosofia.  

En primer lloc, cal informar que aquesta reflexió es constitueix en base al coneixement de cinc jornades totalment diferents sustentades en fons tant públics com privats. La gran majoria d’aquests centres tenen una jornada continuada mentre que un d’ells és de jornada partida.

Per començar, un dels aspectes destacables de la distribució de l’horari és el moment d’entrades i sortides del centre. En quasi tots els centres aquest temps presenta una gran flexibilitat, per tal de facilitar l’arribada de totes les famílies adaptant-se al seu horari de feina. Tot i així, una de les escoles dista de les altres ja que l’entrada i sortida és només de mitja hora. Considero que és una mica just donant lloc a possibles aglomeracions. El temps d’entrades i sortides hauria de donar l’oportunitat als pares d’intercanviar informació rellevant sobre els infants, i amb aquest poc temps es dificulta l’intercanvi de paraula entre mestres i pares. Per altra banda, considero que no tot és dolent, perquè es pot fomentar la relació entre famílies ja que és més fàcil que es trobin entre elles esperant per entrar o per parlar amb la tutora.

També considero que a totes les jornades comentades es dóna molta importància a la relació diària entre mestres i pares, afavorint aquest contacte al temps d’entrades i sortides per puntualitzar qualque fet rellevant o bé comentar algun punt que els inquieti. Considero que això també dóna temps als infants per acomiadar-se de les famílies amb temps i sense haver de córrer.

Comparteixen que els agrupaments dels infants són una bona manera d’organitzar les activitats per atendre a la diversitat i la individualització dels mateixos. D’aquesta manera, cobreixen les seves necessitats propiciant la interacció entre els fillets.

Per altra banda, crec que tots els centres cobreixen les necessitats bàsiques dels infants (alimentació, higiene i son) amb igualtat de condicions i sobre totes les coses, prioritzant aquesta actitud sobre qualsevol activitat. Pretenen fomentar l’autonomia dels infants en qualsevol rutina i activitat (moment d’agafar el berenar dels seus cassillers o bé rentar-se les mans abans i després de menjar). A tots els centres es fomenta el menjar fruita qualque dia pers setmana, encara que algunes escoles més i d’altres menys.

Quant a la organització del temps dins l’aula sorgeixen les diferències entre centres educatius: uns centres disposen tots els materials a l’abast dels infants, mentre que altres els sostenen a les prestatgeries; unes escoles fan ‘bon dia’ i altres fan una jornada d’acomiadament en què els infants comenten amb els companys com ha anat el seu dia... Per tant, uns centres són més flexibles mentre que altres més rígids en quant a organització i distribució de l’horari.

Dit això, és cert que cada centre tindrà la seva pròpia identitat i organització que el diferenciaran de la resta, però totes les escoles es veuran enriquides per la seva peculiaritat i alternança d’activitats.

A nivell personal, considero que al meu centre de pràctiques podríem interioritzar diferents aspectes de les altres escoles que ens ajudin a millorar la dinàmica. Tot i així, el que crec més rellevant és l’autonomia dels infants davant les rutines diàries i sobretot en activitats quotidianes. És cert que al meu centre es demana als infants que es responsabilitzin de les seves pertinences així com la higiene, però m’agrada la idea de conscienciar a un o dos encarregats per setmana que s’encarreguin de portar la batuta a l’aula amb unes tasques concretes. Crec que és una bona manera de donar-los responsabilitats i fer-los prendre consciència de la feina que exerceixen.