Bona pràctica: L'hort escolar

Aquesta setmana, a l’assignatura de Reflexió i innovació educativa, se’ns ha demanat la tria i anàlisi del que considerem una Bona pràctica elaborada a l’escoleta on ens trobem, en el meu cas: Escoleta Fort de Leau, de Maó. A nivell personal, considero que aquesta bona pràctica que es realitza a l’escola és l’hort escolar, ja que avarca tota la comunitat educativa i convida a la participació de tots (infants, mestres i famílies).

Els mateixos infants es dediquen a la sembra i collita de tot tipus de fruites i hortalisses amb l’ajut de la seva tutora d’aula. D’aquesta manera, mantenen un contacte amb la natura mentre adquireixen diferents responsabilitats (cuidar l’hort, regar-lo, collir, sembrar, llevar les males herbes...).

Aquesta pràctica es desenvolupa una vegada per setmana i el grup d’infants que hi acudeixen és alternat, recorrent als agrupaments (mig grup). Així, un grup d’infants va a l’hort mentre l’altre acudeix al taller de llenguatge. La propera setmana, s’intercanvia el torn. Es realitza a mitjan matí, quan els infants ja han berenat i necessiten esplaiar-se. L’hort es troba a l’entrada del centre perquè sigui visible per mestres i famílies. Aquestes també participen a la seva prosperitat.

Els infants que acudeixen a l’hort són d’un i dos anys, i estan formats per petits grups heterogenis per tal d’harmonitzar la tasca treballada.

Amb aquesta proposta es pretén conèixer el medi natural a partir de l’experimentació amb les fruites i hortalisses sembrades. També es vol oferir als infants un contacte setmanal amb la natura, mentre adquireixen diferents responsabilitats. L’àrea treballada amb l’hort escolar és la tercera del currículum: El medi natural.

Montessori i Celestine Freinet, anys enrere, defensaven la importància del contacte amb la natura. Per tant, l’escola els adopta com a referents en una tasca del tot enriquidora.

Crec que, a nivell general, aquesta pràctica suposa molts beneficis pels infants. Per una banda, ells entren amb un contacte directe amb la natura, experimentant amb elements reals. Per l’altra, les famílies exerceixen un paper totalment actiu i participatiu, aportant al centre els recursos necessaris per sembrar i collir les sembres.

Tot i això, si hagués de destacar qualque inconvenient en el desenvolupament d’aquesta pràctica és el poc temps de realització. Potser els infants podrien acudir-hi amb més freqüència, perquè considero que un cop cada 15 dies suposa poc temps de manipulació i contacte amb la natura. A més a més, la mestra crida als infants un per un. Per aquest motiu, el temps real que cada infant que realitza a l’hort és molt poc.  

Considero que no sempre existeix una continuïtat entre el que es fa a l’hort i les possibilitats que aquesta tasca pot oferir, després, dins l’aula. És important que els infants coneguin i manipulin allò que han sembrat i descobreixin les possibilitats de cada fruita i verdura (color, gust, gruixària, textura...).

En conclusió, considero que és una bona pràctica que es desenvolupa al meu centre de pràctiques i, com a tal, s’hauria de potenciar al màxim les possibilitats que ofereix.

Les etiquetes treballades en aquesta activitat són la 3.3 i la 4.1, ja que selecciono i reflexiono sobre una bona pràctica treballada al centre mentre identifico el marc teòric que la condueix.