Contrast de diferents jornades escolars

En aquesta ocasió se’ns ha demanat exercir una tasca cooperativa en què presentem la nostra jornada escolar mentre aprenem les peculiaritats dels diferents horaris d’algunes companyes de classe en les seves pràctiques. Crec que és una tasca molt interessant ja que podem contemplar diferents mètodes de treballar a l’aula d’EI – 3, comprenent els punts forts del nostre centre i també aquells aspectes que podem millorar i adoptar de les diferents maneres de treballar.

Amb aquesta reflexió pretenc reflexionar sobre diferents aspectes de la meva jornada, així com identificar i comparar bones pràctiques educatives (3.2 i 4.2).

Per començar, un aspecte que ha resultat evident és la diferent organització que existeix entre unes jornades i altres del primer cicle d’Infantil. Podem rescatar petites similituds però en gran parts rellueixen les diferències evidents, aspecte que resulta lògic ja que cada centre manté la seva pròpia identitat i filosofia.  

En primer lloc, cal informar que aquesta reflexió es constitueix en base al coneixement de cinc jornades totalment diferents sustentades en fons tant públics com privats. La gran majoria d’aquests centres tenen una jornada continuada mentre que un d’ells és de jornada partida.

Per començar, un dels aspectes destacables de la distribució de l’horari és el moment d’entrades i sortides del centre. En quasi tots els centres aquest temps presenta una gran flexibilitat, per tal de facilitar l’arribada de totes les famílies adaptant-se al seu horari de feina. Tot i així, una de les escoles dista de les altres ja que l’entrada i sortida és només de mitja hora. Considero que és una mica just donant lloc a possibles aglomeracions. El temps d’entrades i sortides hauria de donar l’oportunitat als pares d’intercanviar informació rellevant sobre els infants, i amb aquest poc temps es dificulta l’intercanvi de paraula entre mestres i pares. Per altra banda, considero que no tot és dolent, perquè es pot fomentar la relació entre famílies ja que és més fàcil que es trobin entre elles esperant per entrar o per parlar amb la tutora.

També considero que a totes les jornades comentades es dóna molta importància a la relació diària entre mestres i pares, afavorint aquest contacte al temps d’entrades i sortides per puntualitzar qualque fet rellevant o bé comentar algun punt que els inquieti. Considero que això també dóna temps als infants per acomiadar-se de les famílies amb temps i sense haver de córrer.

Comparteixen que els agrupaments dels infants són una bona manera d’organitzar les activitats per atendre a la diversitat i la individualització dels mateixos. D’aquesta manera, cobreixen les seves necessitats propiciant la interacció entre els fillets.

Per altra banda, crec que tots els centres cobreixen les necessitats bàsiques dels infants (alimentació, higiene i son) amb igualtat de condicions i sobre totes les coses, prioritzant aquesta actitud sobre qualsevol activitat. Pretenen fomentar l’autonomia dels infants en qualsevol rutina i activitat (moment d’agafar el berenar dels seus cassillers o bé rentar-se les mans abans i després de menjar). A tots els centres es fomenta el menjar fruita qualque dia pers setmana, encara que algunes escoles més i d’altres menys.

Quant a la organització del temps dins l’aula sorgeixen les diferències entre centres educatius: uns centres disposen tots els materials a l’abast dels infants, mentre que altres els sostenen a les prestatgeries; unes escoles fan ‘bon dia’ i altres fan una jornada d’acomiadament en què els infants comenten amb els companys com ha anat el seu dia... Per tant, uns centres són més flexibles mentre que altres més rígids en quant a organització i distribució de l’horari.

Dit això, és cert que cada centre tindrà la seva pròpia identitat i organització que el diferenciaran de la resta, però totes les escoles es veuran enriquides per la seva peculiaritat i alternança d’activitats.

A nivell personal, considero que al meu centre de pràctiques podríem interioritzar diferents aspectes de les altres escoles que ens ajudin a millorar la dinàmica. Tot i així, el que crec més rellevant és l’autonomia dels infants davant les rutines diàries i sobretot en activitats quotidianes. És cert que al meu centre es demana als infants que es responsabilitzin de les seves pertinences així com la higiene, però m’agrada la idea de conscienciar a un o dos encarregats per setmana que s’encarreguin de portar la batuta a l’aula amb unes tasques concretes. Crec que és una bona manera de donar-los responsabilitats i fer-los prendre consciència de la feina que exerceixen.