Projectes de millora i documentals...
En aquest cas,
se’ns proposa reflexionar al blog
sobre les diferents exposicions presentades a classe dels projectes de millora
i documentals.
En primer lloc,
considero que es tracta d’una tasca molt interessant, ja que ens permet posar
en comú la feina feta, mentre aprenem de les experiències d’altres companyes. Per
tant, a partir d’altres treballs, he ampliat la meva formació (1.3) i segueixo
construint la meva identitat com a mestra.
Considero que
totes i cadascuna de les exposicions han estat de qualitat. Tant els projectes
com les bones pràctiques m’han fet reflexionar i plantejar-me dubtes en la seva
posada en pràctica. Tot i així, considero que les presentacions que més vaig
gaudir van esser les exposades al seminari de Menorca. La videoconferència em
va suposar una petita barrera per arribar en la totalitat a totes les meves
companyes. Per aquest motiu, comentaré les exposicions presentades al seminari.
Considero que les meves companyes van fer una gran feina, tant a nivell teòric
com en la seva presentació. Les exposicions van esser molt visuals i
atractives, fet que ens convidava a mantenir l’atenció fins al final.
En primer lloc,
van exposar na Jessica i na Carme. Ambdues fan pràctiques a un centre de
Ciutadella en què es dona una gran importància als racons. Ens van presentar
les seves millores i innovacions en aquests ambients existents al centre, i
considero que els van dotar de qualitat. Em van fer plantejar aspectes que no
havia tingut en conte com: la ubicació dels materials, els objectes presentats
o bé la multiplicitat d’accions que cada ambient oferia. És la primera vegada
que veig tants racons en un mateix centre, i crec que és una bona pràctica per
proposar a la resta d’escoles. Per altra banda, la metodologia utilitzada
alhora d’ajuntar infants de diferents edats em sembla molt enriquidora, ja que
crec que els més grans poden ajudar als més petits mentre aprenen els uns dels
altres.
La segona
exposició fou la de les practicants de La
Salle de Menorca: na Melissa, na Natalia i na Sandra. Jo mateixa havia
sentit parlar del seu projecte de millora però he d’admetre que em van
sorprendre per la seva gran iniciativa. En aquest cas, es tracta d’un projecte
de millora de pati. Les tres van adoptar la responsabilitat de reformar el pati
del centre mantenint pocs elements i agregant noves possibilitats de joc. Un
panell de sorolls, dues taules amb les corresponents cadires per agregar a prop
de les casetes de plàstic ja existents al pati, un recorregut per jugar amb
cotxes pintat al mateix terra... Totes les millores em van resultar molt
atractives, oferint als infants multiplicitat de possibilitats de joc. Es
tracta d’un pati molt gran al que les meves companyes han sabut treure un gran
profit!
Posteriorment,
van exposar n’Estela i na Lídia, que fan pràctiques a Ferreries. En aquest cas,
ens van proposar un projecte de millora destinat al racó de passadís. En primer
lloc, considero que l’espai no era massa atractiu, però també crec que elles
van saber extreure el profit que requeria. Van modificar i introduir alguns
objectes (creats per elles), millorant la presentació dels materials i
dotant-la d’originalitat. El resultat va esser atractiu, presentant una cuineta
complerta i dues casetes fetes amb cartró en les que els infants podien
ficar-se i descansar una mica. Per tant, segons la meva opinió, considero que
encara que l’espai per jugar no fos el més atractiu, van saber treure el
rendiment necessari oferint uns grans resultats.
Na Lorena i na
Vanessa (practicants de Maó), segons la meva opinió, ens van presentar una
feina amb molt de mèrit. És molt difícil començar un projecte de ben nou tan compromès
com és l’hort escolar. Van comptar amb poc suport però considero que no van
perdre l’esperança en cap moment. Tot i que no hagin pogut posar en pràctica el
seu projecte, han elaborat una bona proposta que sembla atractiva a simple
vista. Espero que no hagi estat en va, ja que crec que l’hort és una molt bona
pràctica que ofereix als infants moltes possibilitats de joc i els ajuda a
adquirir responsabilitats.
Na Rebeca i
n’Isma també van fer molt bona feina. En el seu cas, fan les pràctiques a un
centre d’Alaior amb el propòsit d’establir millores al pati. He d’afirmar que,
al marge de la seva innovació i originalitat en la posada en pràctica dels
recursos, el que més m’ha sorprès és la implicació dels pares. Considero que
han fet molt bona feina, involucrant als familiars en la dinàmica el centre i
fent-los partícips d’aquesta millora. La participació ha estat sorprenent,
essent prop de cinquanta pares els que van donar un cop de mà en les reformes.
Na Janet i na
Sonia, que es troben al mateix centre que na Rebeca i n’Isma, van centrar el
seu projecte en l’elaboració d’una revista informativa pels pares, que reunís
totes les notícies rellevants del seu centre. Em sembla una molt bona feina, ja
que és un mitjà informatiu per les famílies que uneix a la comunitat educativa.
Per altra banda,
na Maite, també practicant de Ciutadella, va proposar un projecte de millora al
hort escolar. En el seu cas, l’hort ja formava part del centre, per tant, no va
tenir tants problemes com na Vanessa i na Lorena. Tot i així, considero que va
tenir una molt bona iniciativa, oferint als infants diferents activitats
prèvies per familiaritzar-se amb la sembra i comprenent el sentit de la
pràctica. M’agrada la continuïtat i progressivitat de tasques que va proposar,
i considero que es de gran qualitat pels infants i pel centre.
A més, n’Ade va
centrar el seu projecte de millora en l’estona del dinar. Al seu centre de
pràctiques (de Maó) es dona molta importància al moment del menjar, en què
estan tots els infants junts a l’escola, adoptant diferents rols. Considero que
és una bona tria, ja que els fillets adquireixen responsabilitats i hàbits en
un moment quotidià que forma part de la seva rutina.
En el seu cas,
na Lali, practicant de Maó, va oferir un projecte de millora totalment diferent
al de la resta. Això és un aspecte que
m’agrada, perquè així tenim una gran varietat i podem aprendre de totes les
experiències. Na Lali va elaborar un conte on els protagonistes són els
animals, seguint amb la metodologia del centre. Crec que era original, amb uns
bons dibuixos i prou gran perquè el poguessin veure tots. Hem de tenir en
compte que es tracta d’infants d’un any, i és important les estratègies que
utilitzem per mantenir sempre la seva atenció.
Per altra banda,
la presentació dels documentals m’ha semblat molt atractiva i sorprenent. La
seva realització és una mica complicada, per això crec que s’ha de valorar la
imaginació que han tingut i la idea que han desenvolupat. En primer lloc,
considero que el vídeo de na Sílvia ens permet prendre consciencia del moment
actual que estem vivint. Ha tractat el tema de l’educació amb molta subtilitat,
però també amb la realitat i reflexió que requeria. En segon lloc, el vídeo de
na Laia ens ha permès fixar la mirada a una pràctica molt valuosa que ens
permet desenvolupar un gran vincle afectiu entre adults i infants: el massatge
infantil. Ens ha presentat el testimoni de dos experts en el tema, fent-nos
reflexionar sobre les peculiaritats d’aquesta pràctica.
Vaig gaudi de la
gran varietat d’exposicions i crec que vaig aprendre de l’experiència de les
meves companyes. Gràcies a totes, molt bona feina!
No hay comentarios:
Publicar un comentario